al contingut a la navegació Informació de contacte

Història i patrimoni

El nom del municipi prové de l’àrab Ibn Aysa (fill d’Aixa)

El castell de Vinaixa, també denominat "Cal Tarragó", es va construir a finals del segle VIII a l'època aràbiga. Es conserven algunes cases antigues, entre les quals destaca la casa de Poblet. El castell es tracta d'un guistan àrab amb honors de castell al voltant del qual es va establir el baluard o poblat denominat Beni-Aixa, del qual pren el nom l'actual municipi.

El municipi el va repoblar Ramon Berenguer IV, que atorgà la carta de poblament el 1151 a un grup d'homes procedents de Tàrrega. Entre el 1198 i el 1204 Berenguer de Puigverd, propietari d'importants establiments agraris al terme, va signar diversos instruments a favor del monestir de Poblet, que adquirí la jurisdicció total el 1210.

El nucli de Vinaixa sorgeix al segle VIII, a partir d'un enclavament àrab al voltant d'un castell. El castell de Vinaixa (Cal Tarragó) se situa en el punt més elevat de la ciutat (482 metres). Amb l'avanç dels cristians, el nucli va ser repoblat per Ramon Berenguer IV que va atorgar carta de poblament al segle XII a gent de Tàrrega. Berenguer de Puigverd va concedir diversos instruments a favor del monestir de Poblet, que al segle XIII va adquirir la jurisdicció total. La Casa de Poblet és una antiga propietat dels monjos de Poblet, i havia estat durant segles el lloc on es recaptaven impostos pel monestir. Preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portada i a l'interior es troben tres arcs d'estil gòtic, on cada pedra té la seva història.

Propostes Turístiques

 - Església parroquial de Sant Joan Baptista és una de les més belles de la comarca i va ser declarada el 13 de juny de 1980 monument historicoartístic pel Ministeri de Cultura. Obra de transició del romànic al gòtic dins del característic estil de l'anomenada escola lleidatana. És un notable exemplar de temple de parròquia rural fortament influenciat per les tradicions cistercenques. D'estil romànic, del tipus de la segona meitat del segle XIII i abundantment documentat per la història de la seva construcció entre els anys 1302 i 1318, constitueix un cas ben interessant de supervivència de formes constructives romàniques en un temps en què el gòtic era predominant i ja s'havia introduït en els ambients religiosos de la Catalunya rural. La van bastir amb la mateixa pedra de Vinaixa picapedrers del poble i de localitats veïnes.

 - La Casa de Poblet (C/ Forn, 3), residència del cellerer o administrador, és també un edifici dels segles XIV-XV amb elements renaixentistes, fet amb la mateixa pedra de Vinaixa i de línies harmonioses. La casa, coneguda actualment com cal Panxa, està situada al carrer del Forn i és una casa almohade, antiga propietat dels capellans de Poblet.

 - Antic Castell de Vinaixa (C/ Calvari, 5) També se l'anomena "cal Tarragó". Segons escrits conservats -traduccions dels escrits originals-, aquest castell es va construir a la part alta de la població a finals del segle VIII, a l'època aràbiga. Es tractava d'un castell àrab al voltant del qual es va establir el poblat denominat "Beni-Aixa", del qual pren el nom l'actual municipi de Vinaixa. El 1210, el monestir de Poblet va obtenir el castell de Vinaixa i la senyoria sobre el lloc. Durant la Guerra contra Joan II (1469), l'abat de Poblet va autoritzar alçar sobre el puig de Vinaixa un castell (l'antic, d'origen sarraí, estava enderrocat). D'aquest castell (segle XV), en resta només una torre semicircular sobre una roca, entre les teulades i les cases de la zona alta. Actualment és de propietat particular.

 - Ermita de Sant Bonifaci (Partida de Sant Bonifaci) D'estructura gòtica i reformada posteriorment, sembla que al segle XIV ja estava construïda, però la relíquia de sant Bonifaci no va arribar a Vinaixa fins al 13 de maig de 1682.

 - Carrer de les Flors i Carrer del Forn Dos carrers del nucli històric que estan, d'una punta a l'altra, engalanats amb diferents flors i plantes enfiladisses.